TRAIL NOCTURN la TOSSA (9,5 Km) Sta. Margarida de Montbui, Dissabte 7 octubre 2017 a les 21.00h
 TRAIL NOCTURN la TOSSA  (9,5 Km)                                          Sta. Margarida de Montbui,              Dissabte  7 octubre 2017 a les 21.00h  

Els 3 municipis

SANTA MARGARIDA DE MONTBUI

El municipi de Sta.Margarida de Montbui s'estén amb una superfície de 27,58 km2 pel centre de la conca d'Òdena a la banda dreta del riu Anoia. Emmarcat dins de la comarca de l'Anoia aquest municipi rep la influència d'Igualada amb la qual limita al nord, i al llarg del seu perímetre entra en contacte amb els municipis de Jorba, Vilanova del Camí, Carme, Orpí, St. Martí de Tous i Sta. Maria de Miralles. 

Dins de la comarca de l'Anoia es poden distingir tres àmbits geogràfics i humans diferenciats: l'àrea segarrenca, o Segarra Calafina que s'estén al nord-est , la Conca d'Òdena que ocupa la part central de la comarca, i l'àrea d'influència de la conca penedesenca que comprèn el municipi de la Llacuna i l'àrea sud-oest de la comarca. Cadascun d'aquests àmbits té uns trets físics diferenciats i una activitat econòmica característica: a l'àrea segarrenca sobresurt el cultiu dels cereals, a la zona central la indústria manufacturera i a la vessant penedenca el cultiu de la vinya. Dins d'aquesta divisió territorial, el municipi de Sta.Margarida de Montbui es troba situat en plena Conca d'Òdena amb predomini de relleus suaus, però amb territoris més elevats a la vessant sud occidental del municipi.

ORPÍ

El terme municipal d’Orpí té una extensió de 15,42 km2 i es troba situat a la banda de migdia de la comarca de l’Anoia, a la llinda de les terres  penedesenques. Limita al nord amb els termes de Carme i Santa Margarida de Montbui, a l’est amb el municipi de Carme, al sud amb la Llacuna i Sant Joan de Mediona, terme aquest darrer pertanyent a l´Alt Penedès, i a l’oest amb Santa Maria de Miralles. El terme d’Orpí és enclavat a la vall mitjana de la riera de Carme, la qual discorre pel centre del terme en direcció oest-est. Paral.lel al riu en tota la seva longitud hi ha un traçat d’un ramal de la carretera que des de la Pobla de Claramunt connectada amb la carretera d’Igualada a Valls, prop de Miralles. El relleu orpinenc és constituït per les elevacions de la Serralada prelitoral, entre les quals destaca la serra de Feixes o d’Orpinell, formada per roques calcàries eocèniques, de 737 metres d’altitud, situada a la banda sud del terme, en la llinda del terme de la Llacuna i de la comarca de l’Alt Penedès. En aquesta serra podem trobar una pedrera explotada per Uniland que extreu les roques abans esmentades.En conjunt les terres del terme d’Orpí  mostren un aspecte muntanyós i accidentat, amb predomini dels matolls i formacions arbustives de degradació ( 45%) i els boscos (14%).
Entre els conreus, la major part de la terra és ocupada per cereals (319 ha), vinya (47 ha), oliveres, ametllers i fruiters (167 ha) i hortes  (33 ha), regades amb l´aigua de la riera de Carme. Igualment aquestes aigües han estat utilitzades en totes les èpoques per molins paperers i drapers edificats a les seves riberes. També existeixen diverses deus d´aigua destinades al consum humà, entre les quals la Font Bertrana, situada a la serra de Feixes, com també la procedent de les deus de Can Bou, canalitzada fins a Montbui i Igualada per l´empresa
El poblament d’Orpí es troba dispers en tres nuclis principals. Adossada al Castell, edificat a 447 metres d’altitud, en un turó sobre la ribera dreta de la riera de Carme, existeix l’església parroquial de Sant Miquel d’Orpí, d’estil romànic, l’antiga casa rectoral i un conjunt de cases escassament poblades, en una de les quals hi ha establert un negoci hostaler. A la plana, a banda Esquerra de la riera de Carme, s’hi troba el nucli de Santa Càndia format per l´ermita de Santa Càndia, edificada en estil pre-romànic i un conjunt de diverses cases aglomerades. Finalment aigües avall de la riera de Carme i ja pràcticament al llindar del terme municipal, hi ha el barri de Can Bou, antic nucli industrial i paperer que ha crescut considerablement fins a convertir-se en la capital del municipi i en una zona residencial i d´estiueig. Al marge d´aquests agrupaments parcials, existeixen diverses masies i caserius dispersos pel terme, com els de Feixes, situat a la serra del mateix nom, avui  totalment despoblat o les més de 60 masies diseminades per tot el municipi.

SANTA MARIA DE MIRALLES

Santa Maria de Miralles és un municipi situat al sud oest de la comarca de l'Anoia, al límit amb l'Alt Camp i la Conca de Barberà.

Es troba dins la formació muntanyenca de la Serrlada Prelitoral Catalana i ocupa la Vall de Miralles. Aquesta vall, a uns 500 metres sobre el nivell del mar, es troba limitada pels contraforts de la Plana d'Ancosa i les Planes de l'Apotecari (714m.), Novell, els Canals i la serra de Fontfregona, i per les Serres de Pinyol i Miralles (870m. a l'Agulla Grossa).

El terme municipal té una superfície de 25,38km2 dels quals aproximadament un 30 per cent estan inclosos dins l'espai del PEIN de la Serra Miralles-Queralt.

Actualment té una població de 130 habitants que viuen en les masies que hi ha diseminades per tot el municipi.

Compta amb una economia bàsicament agrícola especialitzada en la vinya. 

Contacte - Contacto

CLUB CORREDORS 3 MUNICIPIS

Cal Tino, s/n Ctra. BV-2131 Km. 12
08787 ORPÍ (Anoia)

(Barcelona)

Telèfon: Teléfono:

+34 607 994 106 Quim

 +34 610 276 524 Josep Ramon

Història - Historia

Creu d'estil gòtic de Fransola. S'hi representa d'una banda, Crist crucificat flanquejat per dos àngels i a l'altra banda, la Mare de Déu, amb el nen, acompanyats per dos àngels. A la base de la creu idestaca l'escut de Cervelló, senyors de Miralles des del segle X fins al segle XV, fet que permet situar la creu cap al segle XIV. De capitell octogonal amb diversos relleus i representacions arquitectòniques. La columna és moderna i es va afegir al 1940, any de la seva primera restauració, actualment esta en procès per fer una segona restauració.

La creu es al terme de Santa Maria de Miralles, entrant a la Finca Fransola propietat de Bodegas Torres.

Xarxes socials   Redes Sociales

Versión para imprimir Versión para imprimir | Mapa del sitio
© Joaquim Vich Enrich